L’actual context de retallades i privatitzacions ha tornat a posar en relleu la lluita pel dret a la ciutat, i a l’espai públic com a escenari democràtic de lluita política i de defensa dels drets socials. L’espai públic com a reivindicació d’allò comú i, al mateix temps, com a lloc de confrontació d’interessos entre ciutadania i poder polític i econòmic. El darrer exemple mediàtic va ser Gamonal.
Però de “gamonals” n’hi ha molts i diversos, així com també formes de lluita i resistència per defensar el bé comú. A Poblenou de Barcelona tenim un bon exemple d’altres gamonals, però, aquesta vegada a través d’una organització veïnal que durant 9 mesos ha desenvolupat un procés de participació ciutadana.
L’abril de l’any passat un grup de veïns i veïnes del Poblenou aturaren literalment les obres que el Districte de Sant Martí anava a realitzar a les rotondes de la Rambla. Després de l’oposició del barri a que les rotondes també fossin asfaltades (com ja havia passat anteriorment amb el tram central de la Rambla), es demanà a l’Ajuntament que iniciés un procés participatiu sobre el tema. L’Ajuntament es negà a fer tal procés al·legant que no tenia recursos. Mesos després destinaria més de 22.000€ a fer un procés paral·lel.
Reunits en assemblea, els veïns i veïnes decidiren aventurar-se en un procés obert que permetés debatre sobre el model de la Rambla i el futur del seu barri. D’aquesta manera va nàixer Fem Rambla: un moviment veïnal format per associacions i ateneus, comerciants i artesans, veïns i veïnes, que ha desenvolupat un procés participatiu proactiu, constructiu i auto gestionat. L’objectiu del procés ha estat el d’establir les bases per un model de participació que serveixi com a base per a la comunicació amb el districte, extrapolable a qualsevol altra intervenció urbanística en el barri.
Fem Rambla és, per tant, un intent de re dissenyar la participació ciutadana.
Poblenou: un barri amb llegat associatiu
Poblenou és un barri de tradició obrera i un emblema del cooperativisme català. El recentment recuperat edifici de la Flor de Maig (que a principis de segle arribà a ser la cooperativa més important), és un dels seus màxims exponents. La vida del barri i els origens industrials i populars de Poblenou encara es respiren, encara que en conflicte amb els poders econòmics i financers que dues dècades enrere emprengueren grans plans urbanístics amb l’excusa de la degradació urbana, l’obsolescència industrial i la cel·lebració dels jocs olímpics. Com se sap, això tingué continuïtat amb el 22@ i el Fòrum de les Cultures 2004.
L’efecte urbà d’aquests grans projectes ha sigut el canvi d’ús de sol industrial a residencial i terciari (oficines, hotels i superfícies comercials), amb el copyright de la marca Barcelona. S’han creat espais urbans impersonals i una ciutat sobre actuada en un disseny arquitectònic que museifica el seu passat industrial. En definitiva, una evolució amb ànima comercial que projecte modernitat i disseny per guanyar inversions estrangeres, deixant al marge les necessitats de la vida quotidiana.
Encara que envoltada per aquesta evolució urbana, la Rambla del Poblenou ha estat sempre l’eix vertebrador de la vida poblenourina. És, sens dubte, un dels llocs més peculiars de la ciutat. És un dels pocs passeigs que encara serveixen com espai de socialització, a on els bancs sempre estan plens de gent que observa o dialoga, i en el que conflueixen una gran diversitat d’usuaris i usuàries: bicicletes, patins, passejants, famílies, gent major, nens i nenes que juguen a les rotondes, etc. A més, la rica vida associativa del barri s’encarrega d’animar-la, dia sí i dia també, amb multitud d’activitats que omplen de color el paisatge urbà.
Però la Barcelona salvatge dels hotels i el turisme deixa entreveure els primers símptomes de gentrificació; en poc temps, la Rambla s’ha omplert de terrasses, turistes i franquícies que, lluny de dinamitzar el teixit comercial i de proximitat, omplen locals amb bars clònics i forns multi cereals.
La participació té un nom
A Barcelona la participació té un nom: NRPC (normes reguladores de la participació ciutadana). I és que tota Barcelona necessita ser normativitzada. Però a la Barcelona dels setantes la participació no es regulava, simplement s’exercia; foren les lluites veïnals les que, a través de reivindicacions urbanes, construiren i habilitaren els nostres barris.
Però, amb el temps, les reivindicacions van anar canalitzant-se través de mecanismes legislatius que anaren normativitzant i institucionalitzant les formes de participació. Així és com s’ha anat construint un model d’aparador, a on està permès mirar però no tocar: l’ajuntament es qui decideix quan toca participar, de quina manera i sobre què es pot opinar.
Davant d’aquest model, la pregunta és redundant: per a què una ciutadania proactiva i amb capacitat directa d’interpel·lació, si es pot escollir una ciutadania passiva, controlada i ressignada? I és que practicar una participació real i directa implica retornar quotes de poder a la ciutadania i deixar marge per l’auto organització i la iniciativa popular. Però sembla ser que això implica uns riscs que les actuals administracions “democràtiques” no estan disposades a assumir.
Una relació difícil
Després de 9 mesos de procés participatiu, 7 assemblees de barri, 3 jornades de debat, una enquesta a la que han participat més de 480 persones, diverses activitats a la Rambla, infinites reunions, i amb la participación directa de més de 1300 persones, el Districte va decidir iniciar un procés paral·lel, invertint 22.000€ en un “novedós métode de participació”, que a més vol extrapolar a altres procesos de la ciutat.
Però Fem Rambla ha seguit fidel al seu procés i, tal i com s’havia compromès, el va donar per finalitzat el desembre de 2013, aprovant en assemblea el document final resultant després de nou mesos. L’informe és un document obert a on es recullen els consensos generats durant el procés, però també aquells punts en els que, malgrat els criteris comuns, encara no hi ha el suficient consens veïnal.
El 4F va tenir lloc una reunió amb l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, després de la petició expressa de Fem Rambla per exposar l’informe final de propostes i intentar arribar a un acord que permetès tenir en compte les aportacions del procés per part del consistori.
El resultat d’aquesta reunió va ser el compromís de no iniciar les obres previstes, ja licitades, ni cap altra intervenció a la Rambla, sense un acord previ entre veïnat i districte. El que és més destacable és que l’acord no es basa en el què, sinó en el com. És a dir, el què es debat és la participació en si mateixa. El resulta és la creació d’una comissió entre el barri i l’Ajuntament per dissenyar, impulsar i realitzar la següent fase del procés participatiu que, en base als resultats de Fem Rambla, ha de consensuar el tram final de la Rambla que arriba fins al mar.
Es tracta d’un nou repte i, en aquest sentit, d’un nou experiment. Les claus del triomf d’aquest procés han sigut l’existència d’un teixit veïnal fort, divers i organitzat, juntament amb la presència de persones amb capacitats tècniques que han estat al servei del veïnat i que no han actuat com a simples mediadores entre l’administració i la ciutadania, sinó que han format part del grup Fem Rambla. En aquesta segona fase seran els veïns i les veïnes qui debatran com es consulta i es construeixen consensos.
Laia Forné Aguirre
Col·lectiu [urbanIN+] – Urbanisme Inclusiu
Fem Rambla
L’actualitat al moment
Veïns per la Independència 