Mobilitzem-nos l’Onze per una Via Lliure a favor de la independència, la justícia social i la República Catalana

ImprimirEncoratgem a tots els socis i sòcies de la nostra sectorial a inscriure’s i a implicar-se en la difusió i organització  de la VIA LLIURE A LA REPÚBLICA CATALANA per tal que el proper Onze de Setembre constitueixi una nova demostració de la determinació i voluntat del nostre poble d’assolir la seva llibertat i independència.

Es fa necessari aquest estiu que ens mobilitzem als nostres barris i pobles implicant als nostres veïns i veïnes, entitats i entorns i omplim la Meridiana de Barcelona en una de les manifestacions més importants de la nostra història, precedent de les eleccions plebiscitàries que ens han d’obrir el camí per fer realitat la nostra República Catalana el més aviat possible.

La campanya d’Ara és l’hora es basa en els deu eixos: Solidaritat,  Equilibri Territorial, Diversitat, Democràcia, Igualtat, Oberts al Món, Innovació, Cultura, Sostenibilitat i Justícia social presents amb actes participatius a tot el territori i que volen ser l’arrel dels valors de la República Catalana. Els mateixos eixos que confluiran a l’Avinguda Meridiana de Barcelona.

Encarant cap el 27S, aquest estiu hem de fer un esforç i hem de mobilitzar els nostres veïns a participar l’11S en la VIA LLIURE A LA REPÚBLICA CATALANA. 

Accediu a aquest enllaç per inscriure’s des de ja mateix (en només 24h, el primer dia ja érem quasi 17.000 inscrits), fer-se voluntari/a i tenir tota la informació relativa a la Via Lliure 2015 com el recorregut, campanya, etc.

Sectorial de Veïns x la Independència

Juliol de 2015

Anuncis
Publicat dins de ANC, Assemblea Nacional Catalana, Uncategorized | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

L’ECI convida al debat sobre la proposta d’en Mas i “la pregunta” a totes les assemblees sectorials

urnes-9N

Benvolguts i benvolgudes,
Com sabeu, el president Artur Mas ha instat a menys de cent dies pel 27S a l’ANC, a Òmnium a constituir una llista de país. Una proposta que ha incomodat ambdues organitzacions de la societat civil catalana, que no són ni poden ser partidistes, i a una part de la població més compromesa en el procés.

Davant d’aquesta situació, el Secretariat de l’ANC ha decidit que tots els adherits participin en la votació el cap de setmana que ve amb la pregunta següent:

Vols que l’ANC busqui les complicitats necessàries amb altres entitats i forces polítiques per impulsar una proposta electoral de la màxima transversalitat, per garantir el caràcter plebiscitari del 27-S que ens porti a la independència de Catalunya?

Algunes sectorials ja han obert aquest debat entre els seus adherits i constatem que aquest és un debat que no cau en el millor moment i que no ha estat escollit per l’ANC, però que no el podem defugir.

És per aquest motiu que des de l’ECI, proposem a totes les sectorials que obrin aquest debat als seus adherits durant aquesta setmana que ve amb l’objectiu de:

– discutir la resposta que hem de donar l’ANC, com a integrant de la societat civil, a la pregunta formulada pel SN.
– participar en les votacions que es faran a les assemblees territorials.
– aplegar i mobilitzar el màxim de forces per fer realitat el caràcter plebiscitari del 27S.
– i sobre tot, comprometre’ns en el treball dels propers dies i setmanes per guanyar els 500.000 vots de persones indecises.

Salut i Independència,

Equip de Coordinació Intersectorial de l’ANC

Publicat dins de ANC, Assemblea Nacional Catalana, Catalunya, Estat Propi, Independència, Secessió, Sobirania | 1 comentari

Les Sectorials de l’ANC enfilen el Debat Constituent de la futura República Catalana Independent

La IV Jornada de Sectorials ha fixat les bases de col·laboració amb la Convenció Constitucional

El debat constituent és protagonista de la nova fase del procés sobiranista i això havia de fer-se notar. Més d’un centenar de delegats en representació de 29 assemblees sectorials han celebrat la IV Jornada de Sectorials de l’ANC per posar en comú el fruit dels debats constituents, discutits i elaborats durant les darreres setmanes i que l’Equip de Coordinació Intersectorial de l’ANC (ECI) ha organitzat i dinamitzat.

unnamedAquesta IV Jornada estava centrada en el “Debat Constituent per a la República Catalana Independent”, és a dir: assenyalar els eixos fonamentals per a una futura Constitució d’una Catalunya independent. Els debats s’han desenvolupat al llarg d’una intensa jornada matinal d’aquest dissabte primaveral 16 de maig al Recinte de l’Escola Industrial de Barcelona.

DSCN2647La benvinguda als assistents ha anat a càrrec del coordinador de l’ECI, Josep Antolí, que ha assegurat que l’objectiu de la Jornada no és redactar cap nou projecte de Constitució, sinó “el de sumar propostes i aspectes de les nostres sectorials als 4 projectes constitucionals ja existents”.

DSCN2653Per la seva banda Josep Arranz, secretari de l’Equip de coordinació Intersectorial, ha remarcat que la participació de l’ANC en el debat constituent no fa sinó recollir allò que ja està en el carrer. “Catalunya, si per voluntat pròpia esdevé una nova nació independent, haurà de dotar-se d’una Constitució i d’unes normes de desenvolupament que li siguin pròpies. És a dir, Catalunya comptarà amb un marc jurídic d’aprofundiment de la democràcia en allò econòmic, polític i social”. Segons continua Arranz “per a les sectorials de l’ANC no és possible elaborar una constitució en el segle XXI sense la participació directa dels ciutadans, és necessari incentivar la participació del conjunt del poble i per això des de les diverses Sectorials que conformem l’ANC estem disposats a aportar el nostre treball en aquesta direcció”.

L’experiència de nous estats a Europa,
el paper de Diplocat i la Convenció Constitucional

DSCN2656Previ als debats s’ha comptat amb tres intervencions de nivell que han suscitat una participació intensa i apassionada en el posterior col·loqui. El periodista i director de Vilaweb, Vicent Partal, ha amenitzat els membres de l’ANC sobre la formació de nous Estats amb algunes de les seves experiències com a corresponsal en els processos d’independència com a l’ex-república soviètica d’Estònia i el cas d’Eslovènia a començaments dels anys 90. Les seves experiències viscudes li han servit per a advertir als assistents a la Jornada que “la independència no és una Nit de Reis. És un procés lent, amb fites, que cal veure’l al cap dels anys per a comprovar que el país ha canviat com un mitjó”. I ha reblat: “És possible que algú no s’hagi adonat, però Catalunya ja hi està de ple en el procés cap a la independència”. També ha parlat del paper clau que exercirà Barcelona, Cap i Casal, en el reconeixement internacional del nou estat. “Barcelona té un pes econòmic i polític molt important a nivell internacional i hi ha massa interessos en joc com perquè les potències europees i internacionals no ens facin cas en el precís moment de la independència”. També ha dedicat la seva intervenció en destacar el valor del 9N en l’escena internacional on es va posar en evidència la feblesa de l’Estat espanyol a Catalunya on no va poder imposar la seva autoritat (tot i les sentències del TC i l’extraordinària i inhabitual presència policial). I en canvi el contrapés del comportament exemplarment cívic i l’impressionant nivell organitzatiu de la societat i de les institucions catalanes que foren vistes com a factor d’estabilitat.

Martí Estruch, responsable de comunicació internacional del Diplocat -el Consell de la diplomàcia pública de Catalunya- ha explicat durant la seva intervenció la importància de la internacionalització d’un procés d’independència d’un nou estat, per a assegurar que a Catalunya, “els resultats comencen a ser mesurables”, posant com a exemple recent el Debat celebrat al Parlament danès sobre la independència de Catalunya.
Estruch ha mantingut que per a que algú et reconegui, abans és necessari que et conegui. I en essència això és el que està fent Diplocat arreu del món amb Jornades acadèmiques, contactes al més al nivell amb els principals mitjans de comunicació internacionals i corresponsals del món, treballant de manera coordinada institucions privades de tot tipus -l’ANC entre elles-, agents socials i Govern.

DSCN2666Finalment, Jordi Rich ha pres la paraula. Rich és membre promotor de la Convenció Constitucional i de la qual emana la iniciativa Reinicia Catalunya des d’on també es pretén fomentar el debat constitucional recollint aportacions d’entitats, d’experts i del territori i per la qual cosa disposarà del suport d’una web per on canalitzar el debat. Reinicia, a finals de mes, farà la seva presentació en societat. El sobiranisme civil ja fa mesos que impulsa la discussió sobre com ha de ser el nou estat. S’han redactat diversos esborranys d’una eventual Constitució catalana, i aquesta nova iniciativa aixoplugarà la discussió constituent. En la plataforma hi són presents entitats independentistes i també altres que, malgrat no ser-ho, donen suport al procés d’un nou estat. La Convenció Constitucional impulsa un procés de deliberació de la Constitució que és definit com un procés participatiu i radicalment democràtic. La Convenció Constitucional vetllarà perquè el procés de redacció de la Constitució catalana es desenvolupi com a mínim en tres fases: una de “participativa”, amb el debat ciutadà, una segona de “representativa” conjunta entre parlamentaris i representants de la societat civil i una darrera etapa de “ratificació” a través d’un referèndum vinculant.
Rich ha versat sobre les parts que ha de tenir una Constitució, les més importants i bàsiques: Definir quin és el subjecte que exerceix la sobirania: el Parlament o el Poble. D’on es desprenen dos grans models: el parlamentari (anglosaxó) o el participatiu o democràcia semi-directa (suís). Els Drets individuals i col·lectius. Així com el repartiment i el control del Poder (divisió de poders). També ha remarcat la importància del sistema electoral, donat que mai és neutre. Conforma majories i l’estabilitat d’un país pot dependre del seu sistema electoral. Tant important com és definir el sistema d’elecció dels representants públics, també ho hauria de ser el disposar d’un sistema de revocabilitat que poques legislacions contemplen. Igualment important és definir el tipus de sistema executiu: presidencialista o semi-presidencialista (una variant del qual és la monarquia parlamentaria) o el conegut com a Directorial o de consens (sistema col·legial en que el Parlament elegeix l’executiu i reflexa la seva diversitat).

Sessió de Treball i conclusions

DSCN2675A mig matí s’ha procedit a la constitució de cinc taules de treball per grups per a posar en comú el fruit dels diferents debats fets durant les setmanes anteriors i elaboració de les conclusions genèriques que seran ara recollides i sintetitzades per l’Equip de Coordinació Intersectorial i enviades a la iniciativa Reinicia per a la seva canalització i aportació al debat. Un debat que a la cloenda de la Jornada s’ha deixat ben clar que aquesta d’avui només era el començament d’un llarg i intens procés deliberatiu i participatiu que cal aprofundir al màxim.

Els grups de sectorials formats han estat: Ciutadania, coordinat per Martha Moreo de la Sectorial d’Immigrants, Benestar, coordinat per Maria Rosa Güell de Sanitat, Economia i Territori, coordinat per David Ros d’Economistes, Cultura, coordinat per Josep Solé de Cultura i Administració, coordinat per Josep Antolí d’Administració Pública. A cada grup hi han participat en l’elaboració de propostes diverses sectorials.

DSCN2667El gruix de les conclusions s’han centrat en aportacions referents als Drets de ciutadania i a l’exercici de les llibertats individuals i col·lectives, a un Estat al servei de la persona i la col·lectivitat. Dret a una vida digna: serveis socials, alimentació, habitatge, ingressos econòmics mínims, educació i salut universals. A la nacionalitat. A la socialització de l’espai públic com a àmbit de foment de la participació ciutadana. Protecció i prevenció contra les discriminacions i la desigualtat. Dret al treball i defensa d’un lloc de treball digne com a base per aconseguir el bé comú de les persones. Defensa dels valors republicans i democràtics com a base de la dignitat i la llibertat de la persona. Dret a l’accés a la Cultura en igualtat de condicions, considerant aquesta com un dret social de tot ciutadà al mateix nivell que l’educació, l’habitatge o la salut. L’esport com a foment de valors com la cohesió social. Garantir la recerca i la llibertat de càtedra. Debat entre neutralitat de l’estat respecte el fet religiós vs laïcitat. Escola catalana i en català com a llengua vehicular del sistema educatiu. Català i aranés úniques llengües oficials. Un model únic d’ocupació pública per a totes les administracions (una sola escola de l’administració pública, un sol catàleg de treball…) Evaluació continua del servei, transparència de l’administració. Tot ciutadà ha d’arribar a conèixer què es fa amb els recursos i els diners públics. I una direcció pública professional a través dels propis mèrits no subjecte als canvis dels polítics de torn.

Publicat dins de Agrupacions veïnals, ANC, Assemblea Nacional Catalana, Assemblees veïnals, Associacions de Veïns, Catalunya, Estat Propi, Fem Rambla, Independència, Països Catalanas, Secessió, Sobirania, Veïns | 4 comentaris

Les Sectorials de l’ANC i el debat constituent

Cartell IV Jornada-2

Imatge | Posted on by | Deixa un comentari

Esquerres per la Independència presenta el llibre “Tot un país per decidir”

Tot un país per decidir. El llibre dels colors per la República Catalana independent és el títol del nou llibre impulsat per Esquerres per la Independència, espai de confluència on hi participa de manera activa Veïns per la Independència, entre d’altres sectorials i entitats de l’esquerra sobiranista.
Llibre ExI-2Es tracta d’una publicació que traça les bases d’un nou Estat des d’una perspectiva progressista. El projecte compta amb la col·laboració de múltiples autors, des del president de la FAVB Lluís Rabell a la integrant Intersindical-CSC, Isabel Pallarès, el propi coordinador de la Sectorial de Veïns de l’ANC, Josep Arranz o l’exdirector de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament David Minoves. Cadascun dels autors aborda la temàtica amb la qual està vinculat, ja es tracti de model energètic o democràtic, de l’aportació del món veïnal a la nova República Catalana, fins a la resta d’àmbits que conformen els 18 capítols del llibre.
 LlibreColors
La presentació del llibre ha tingut lloc a la seu de la Confederació Obrera Nacional de Catalunya (CONC) aquest dimarts i ha comptat amb l’assistència dels diputats Pere Aragonès (ERC), David Companyon (EUiA), David Fernàndez (CUP) i l’exdiputat per ICV al Parlament Europeu Raül Romeva, entre les més de 60 persones presents.
logo ExIUna representant d’Esquerres per la Independència i membre de Socialisme Catalunya i Llibertat, Elvira Duran, ha assenyalat que “és molt important aportar de forma conjunta aquests continguts per tal d’incidir en el procés constituent des d’una òptica d’esquerra transformadora”. De totes maneres, també remarca que “hi ha visions personals i col·lectives, que fomentem el debat i la pluralitat i en cap cas el pensament únic”. Per la seva banda, una altra representant. membre de Procés Constituent i coordinadora de la Sectorial d’Enginyers de l’ANC, Montserrat Mata, i alhora autora d’un dels capítols subratlla que “és clau que professionals, activistes o moviments socials s’impliquin en aquesta nova societat que volem crear”.
Més de 60 col·lectius conformen l’espai d’Esquerres per la Independència, l’evolució natural de l’anterior Esquerres pel SíSí, a més de persones a títol individual. La campanya compta també amb la implicació de partits com ERC o la CUP o de membres d’ICV i EUiA i entitats com el Col·lectiu Drassanes o la Intersindical-CSC. Les dues línies d’acció principals són l’elaboració de discurs i el suport a les lluites populars locals.

Link del llibre:
http://construimel9pais.cat/llibre-dels-colors/

Publicat dins de Agrupacions veïnals, ANC, Assemblea Nacional Catalana, Assemblees veïnals, Associacions de Veïns, Catalunya, Estat Propi, Fem Rambla, Independència, Països Catalanas, Secessió, Sobirania, Uncategorized, Veïns | 2 comentaris

Convertim la Meridiana en l’avinguda de la República Catalana

A l’Assemblea de l’ANC celebrada avui diumenge a Lleida hem presentat el projecte per omplir l’avinguda Meridiana com a acte central de la Diada, i que servirà com a nova mostra de força de l’independentisme català.

Aquesta ha estat la proposta escollida d’entre les 300 que ha rebut el secretariat nacional després de les mobilitzacions massives que s’han fet des del 2012. En aquesta avinguda de la República Catalana confluiran els eixos territorials que treballaran durant els propers mesos pel territori.

Publicat dins de Agrupacions veïnals, ANC, Assemblea Nacional Catalana, Assemblees veïnals, Associacions de Veïns, Catalunya, Estat Propi, Fem Rambla, Independència, Països Catalanas, Secessió, Sobirania, Uncategorized, Veïns | Deixa un comentari

El moviment veïnal, protagonista en la lluita per les llibertats

Van tenir un paper contestatari decisiu durant el franquisme i amb les reivindicacions democràtiques, però la historiografia no els havia fet gaire justícia. El sociòleg Manuel Castells escrivia a principis dels noranta que els moviments veïnals són i han estat un element fonamental de l’organització i el canvi social, tot i que paradoxalment han estat ignorats, menystinguts o deformats respecte als que s’han considerat els grans actors de la història: els estats, els poders polítics i els agents econòmics. Fins ara.

L’historiador i periodista Marc Andreu planta cara a aquest buit clamorós amb el llibre Barris, veïns i democràcia. El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona 1968-1986 (L’Avenç). L’autor situa el focus en la capital catalana i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), s’agafa a una paràfrasi d’Antonio Gramsci i acaba retratant, des d’un punt de vista monogràfic, la història general d’un país que també es va forjar als barris a cop de mobilització.

Portada Andreu segona prova_Portada Domingo-2.qxd

El moviment popular va empènyer pel canvi de règim a tot l’Estat espanyol. A Barcelona, va desencadenar el cessament dels alcaldes Josep Maria de Porcioles i Joaquim Viola, va forçar la dimissió d’Enric Masó i va marcar el mandat de Josep M. Socías Humbert. I, tanmateix, ara que es posa en qüestió el consens amb què es va forjar la Transició, el paper essencial de les organitzacions urbanes continua sense casar amb el relat oficial.

“No encaixa en el discurs que diu que la Transició es va fer pactant per dalt; entre les elits dels partits, el rei, Suárez… Ni amb el discurs alternatiu que està tan en voga segons el qual tota la Transició va ser una traïció i no es va aconseguir res”, reflexiona Andreu en una entrevista en aquest diari. Aquesta és una de les raons, al seu criteri, que expliquen l’oblit en què han caigut els lluitadors de barri i de ciutat. La dispersió de les fonts i els arxius perduts o sense inventariar podrien haver acabat dissuadint els estudiosos d’abordar un àmbit que no és ni tan sols predominant en la història social, més centrada en el moviment obrer. I hi ha encara un factor endogen: “El moviment veïnal i els cristians de base mai s’han reivindicat gaire a si mateixos”, remata l’historiador. La recuperació d’aquesta memòria, que tampoc no s’ha afavorit des de les institucions, fins i tot posa en qüestió les formacions polítiques emergents. Es reivindiquen noves pràctiques que ja estaven inventades als anys setanta. L’oblit ha portat al desconeixement?

La vaga de tramvies del 1951, a cavall entre la tradició de la barricada i les noves formes de moviments socials, marca un abans i un després. “És una mobilització ciutadana transversal en què participa tothom, des de falangistes desencisats fins a burgesos catalanistes, passant per comunistes i cristians, d’acord amb un objectiu ciutadà que és la pujada del preu del bitllet”, recorda Andreu. Aquí ja hi ha el modus operandique dominarà als barris, amb segrestos d’autobusos i ocupacions de solars per a l’ús públic: “Hi ha una demanda molt concreta que mobilitza la ciutadania i que es converteix en la llavor de demandes més grans. Comences demanant un semàfor i acabaràs demanant l’Estatut.”

Martín Villa i la repressió

Entre els anys cinquanta i els seixanta, el moviment veïnal es forja en els cercles cristians, els centres socials i les organitzacions clandestines. Barcelona integra les onades migratòries que arriben a alguns barris i hi fa xarxa. En d’altres, com Gràcia i Sants, es relliga amb el tradicional teixit popular existent. Rodolfo Martín Villa, quan hi arriba el 1974 com a governador civil, se sorprèn. “Sabia que s’enfrontaria amb el moviment obrer organitzat, amb els estudiants i els catalanistes, però es va trobar que el que era més fort era això altre, que existeix a Barcelona, però que no existeix en el mateix grau a la resta de l’Estat, i que és perillós per al règim”, assenyala Andreu. La fama d’aperturista del governador civil no s’adiu, argumenta l’historiador, amb l’anàlisi dels fets. Martín Villa aplica la tàctica “del pal i la pastanaga”. Es reuneix mensualment amb la junta de la FAVB, però el 75 quan veu que se li escapa de les mans, recorre a la repressió: “No es legalitzen associacions noves que surten, s’empresonen dirigents veïnals per bajanades, les xarxes obscures de l’aparell policial i franquista actuen i hi ha atemptats contra associacions de veïns amb bombes.”

Llibre“Hi ha informes de principis del 70 del govern civil que vénen a dir que el moviment veïnal a Barcelona comença a ser tan perillós o més que Comissions Obreres, perquè els estan escolant una oposició. Però reaccionen tard i no ho poden aturar”, assevera Andreu. Quan és ministre, Martín Villa treballa perquè el foc cremi de manera controlada i no s’escampi per l’Estat, un objectiu que es persegueix amb tres fronts, segons explica l’autor del llibre: amb un decret contra les associacions el 1977, negant que a la Constitució estiguin en el mateix article que els sindicats i els partits i ajornant les eleccions municipals, que arribaran les darreres, l’abril del 1979. “Té clar que no li passarà un 14 d’abril i que les municipals seran l’últim”, insisteix.

D’origen burgès

Posant la lupa sobre el moviment veïnal, Andreu desmunta alguns tòpics i en matisa d’altres. Per inversemblant que sembli ara, la FAVB va néixer de mans de la burgesia catalana afí al règim, a partir d’associacions de comerciants, els famosos bombillaires. “És una institució burgesa que es crea i que el govern civil franquista legalitza el 1972 perquè la té com una entitat col·laboracionista, d’ordre. Pensen que pot fer de dic de contenció dels barris”, relata l’autor. Però les organitzacions veïnals aviat n’agafaran el timó. N’és una mostra el fet que, en poc més d’un any, la junta de la FAVB passa de votar en contra d’una petició de clemència per a Salvador Puig i Antich a signar una campanya per l’amnistia.

Andreu també defensa, contra la creença generalitzada, que les associacions de veïns van començar a perdre força abans de les eleccions municipals del 1979. Alerta que, amb les eleccions espanyoles de dos anys abans, alguns partits ja van començar a dedicar més hores a una militància que es va anar allunyant de les organitzacions veïnals. Cada ciutat era un món. Però a Barcelona, segons Andreu, no es va produir un transvasament massiu de dirigents de barri a les llistes electorals i encara menys al ple de l’Ajuntament. “En molts llocs es desertitza el moviment veïnal. A Barcelona la baixada és ineludible, però es manté un substrat crític i això explica les lluites dels vuitanta, i que en el context olímpic i postolímpic es puguin revifar coses.”

La participació oblidada

La lluita als barris va aconseguir millores palpables en l’àmbit urbanístic i va treballar a peu de carrer per la democratització. Però la gran derrotada de tot el procés va ser la participació ciutadana. Els partits que es van apoderar de les institucions no van aplicar les demandes veïnals, ni a Barcelona ni a la resta de consistoris del país. “Quan l’esquerra guanya els ajuntaments, i en el cas de Barcelona amb un alcalde socialista amb un pacte de progrés (PSC, PSUC, ERC i CiU), des del moment zero diuen que, d’això del dret de veu en els plens, res; de referèndums revocatoris dels càrrecs, ni parlar-ne, i de consultes ciutadanes, tampoc”, subratlla Andreu. D’aquelles noces, aquests confits? L’historiador n’està convençut. Potser treballs documentats com aquest contribuiran a revalorar la màxima clàssica que insta a aprendre del passat per no repetir els mateixos errors en el futur.

Publicat dins de Agrupacions veïnals, ANC, Assemblea Nacional Catalana, Assemblees veïnals, Associacions de Veïns, Catalunya, Estat Propi, Fem Rambla, Independència, Països Catalanas, Secessió, Sobirania, Uncategorized, Veïns | Deixa un comentari