Una visió sobre l’actual funció de l’ANC
Passats uns dies de la celebració del III Consell Territorial Sectorial i Exterior (CTSE) de l’ANC, i de les darreres mobilitzacions convocades i els comunicats emesos, la Sectorial de Veïns per la Independència ha fet una anàlisi del moment social i polític actuals i constatem agrament que al CTSE celebrat a Terrassa el passat 21 de novembre no hi va haver cap mena de debat satisfactori i veritablement útil que ajudés a detectar les principals febleses del nostre moviment i aportar-hi solucions. El debat que esperàvem hauria d’haver estat necessari per afrontar els principals reptes que tenim plantejats a curt termini tant la societat catalana en general, com la mateixa ANC.
Com a sectorial de l’ANC especialment interessada en l’extensió del debat constituent i en la recollida de propostes constitucionals i de país a tots els àmbits sectorials a través de debats col·lectius, rigorosos i plurals, sempre hem cregut, i continuem apostant fermament, perquè el conjunt de l’ANC assumeixi i s’impliqui en profunditat en aquest procés constituent. Afavorint al màxim la participació de sectorials, territorials i assemblees exteriors com l’única manera que tenim per consolidar un procés veritablement democràtic, no elitista, i sumar una majoria social favorable a la independència entre àmbits que encara no ho han fet.
Però el “posicionament” de l’ANC respecte del procés constituent continua indefinit. No s’han sapigut aprofitar les experiències fetes anteriorment, ni donar-lis continuïtat. Fins i tot després de la celebració del III CTSE en el que havíem posat certes esperances per incidir en l’aprofundiment del debat necessari que reclamem, encara no se sap com encarar el tema Reinicia Catalunya, ni com participar-hi, i ni tan sols establir si es tracta d’una plataforma prou vàlida, plural, transparent i compromesa per fer-ho o no. Tampoc en posar llum i taquígrafs en l’embolic entre la comissió El País que Volem (ANC), l’entitat El País que Volem (entitat privada) i la constant confusió sobre el paper d’uns i altres dins de Reinicia. Les territorials i sectorials de l’ANC, en general, no hem disposat de tota la informació durant el temps preparatori del Consell i, a l’hora de la veritat, s’ha desaprofitat un escenari per a fomentar la participació en temes cabdals com concretar el nostre paper en aquesta fase del procés independentista. La nostra impressió és que la direcció de l’ANC prefereix moure’s en una còmoda indefinició que només afavoreix mantenir-la lligada a interessos a recer de les decisions governamentals, el que a parer nostre, entorpeix i minimitza enormement el que hauria de ser la nostra tasca principal la dinamització del debat i la participació de la societat, la mobilització al carrer i el suport als moviments socials.
Hem de gosar sortir a l’encontre dels àmbits socials i interelacionar-nos-hi. Necessitem com l’aire que respirem compartir espai amb les lluites populars si no volem convertir-nos en quelcom prescindible i posar tot el nostre capital humà i logistic al seu servei. Si veritablement volem donar un pas endavant decissiu en aquesta fase del procés cap a la independència, hem de definir clarament quin paper volem assumir. A Veïns per la Independència no volem subordinar el nostre principal capital, la gent, la societat civil organitzada, al servei d’interessos polítics específics. En aquest moment cadascú ha d’assumir el seu paper. Els partits i les institucions assumint la seva pròpia responsabilitat i la societat civil i els moviments socials estirant i tensant la corda, eixamplant el suport social a la independència. Retornant l’ANC als seus fonaments inicials al servei de la base i el carrer, el millor antídot contra la desmobilització i la decantació envers l’institucionalisme, que no faria sinó convertir-la en una eina cada cop menys transversal i menys útil per tot allò que no sigui pur lluïment.
Creiem que correm el perill que l’ANC s’allunyi, encara més, del moviment popular que podria haver esdevingut determinant per al procés. I cal posar-hi remei. Experiències passades semblants -amb tots els matisos i condicionants que calgui- de com es desactiven plataformes i moviments populars que podrien haver desenvolupat un paper més decissiu en un moment precís de la seva història les tenim en l’Assemblea de Catalunya o en La Crida a la Solidaritat, per posar només dos exemples no gaire llunyans.
Des de Veïns per la Independència pensem, encara amb optimisme, que hi ha espai per a continuar fent feina. És la nostra obligació contribuir-hi i desplegar les eines de què disposem posant-nos a treballar en xarxa. Cal, això sí, la implicació de tots i totes.
Cridem als socis i sòcies de la nostra sectorial i als de la resta de d’assemblees sectorials i territorials a la reflexió i aportació, convidant a tothom que vulgui a afegir-se a desplegar totes les seves energies i posar fil a l’agulla. Amb iniciativa, imaginació i determinació com sovint hem demostrat saber fer. Posant la nostra tasca principalment al servei d’un contacte més estret amb el teixit associatiu i els moviments ciutadans i socials com a garantia de la generació de sinergies i de la construcció col·lectiva d’un nou marc de convivència. Un debat encara pendent, sobretot per a l’ANC, i necessari no únicament per als independentistes sinó que integri també a tots aquells que no ho són perquè acabin assumint que estem configurant un nou model de societat justa, lliure i democràtica. I això només ho podem aconseguir amb un debat de base, eixamplant el nostre compromís amb el sectors compromesos. Posem-nos a treballar plegats, sense perdre més el temps en lluiments estèrils i indefinicions.
Veïns per la Independència, novembre de 2015
Veïns per la Independència 