Via Júlia, Nou Barris per la República Catalana Independent

Dimarts 25 d’agost, marquesina de la Via Júlia a Nou Barris, entre Verdum i Prosperitat. Ple de gom a gom de gent del barri, unes 300 persones. Què els fa estar tan atents i participatius?, doncs parlar de la República Catalana, parlar de la independència.

S’han citat per fer-ho el pare Manel, l’Eduardo Reyes de Súmate, el jutge Santiago Vidal i en Joan Gil, coordinador de la sectorial de veïns de l’ANC.

El primer a parlar ha estat Santiago Vidal, que en un discurs on ha intercalat català amb algunes frases en castellà, i amb el seu parlar polit i educat ha datat la independència per a Sant Jordi del 2017, tot advertint que el 27-S comença “el procés de desconnexió”. Vidal també ha saludat “als agents del CNI que han vingut a escoltar-nos“, per a continuació assegurar que que “quan la llei cronifica els conflictes cal canviar la llei“, tot defensant, com Ghandi, que “és legítim desobeir les lleis injustes“.

Al seu torn, i amb un estil completament diferent, desmanegat i planer, el cordovès Eduardo Reyes ha iniciat el seu discurs recomanant Vidal com a futur “ministre de justícia” de la república catalana.

“Em sento espanyol, cordovès i català“, ha dit Reyes, que al contrari de Vidal ha parlat en castellà amb algunes intervencions en català, una de els quals ha estat “aquí parlem com volem, perquè ningú no ens ha obligat a parlar català“, per concloure que el 27-S “hem de triar si volem anar cap el nord d’Europa o volem quedar-nos al nord d’Àfrica“.

Després va parlar el pare Manel, tota una institució, va ser una intervenció des del moll de l’ós popular, obrer, amb ofici, explicant la situació de Nou Barris: atur, pobresa, marginalitat, la seva tasca a las presons, la indefensió dels nadons, el seu treball vers ells, el seu compromís identitari amb Catalunya però que mai ha barrejat amb seva labor pastoral malgrat la total convicció independentista.

I finalment el coordinador de Veïns per la Independència va ressaltar la capacitat de lluita i organització del veïnat de Nou Barris al llarg de la seva història: en va destacar les Comissions de Barri, la Campanya F. Rodriguez Ocaña, l’antiga planta asfàltica avui convertida en Ateneu Popular de Nou Barris, el cobriment del Cinturó, la lluita permanent per la millora dels serveis, el transport, l’habitatge, l’ensenyament, la sanitat, els desnonaments etc. I com aquesta capacitat era ara indispensable per conquerir un nou espai de llibertats que esborri la llarga estafa producte de una falsa transició. El nou País, la República Catalana Independent.

El públic ha seguit amb atenció els parlaments i al final, un pica-pica gentilesa de la territorial de l’ANC de Nou Barris ha permès intercanviar impressions amb els diferents ponents i fer una mica de tertúlia.