El deute de la Generalitat amb l’Estat espanyol i amb la gran banca comercial creix a un ritme anual del 10-12%, uns 6.800 milions d’euros, interessos a banda. Aquest augment és fruit de la manca de sobirania fiscal i d’uns ominosos instruments de finançament autonòmic als que l’Estat espanyol i la complicitat encaixista de l’oligarquia catalana ens sotmeten.
A això encara hi hem d’afegir els més de 16.700 milions anuals de dèficit fiscal, veritable origen de les retallades pressupostaries en les partides de despesa social, que ni els més federalistes ni els més populistes tenen intenció d’eradicar, ni tan sols de fer-ho veure.
L’exasperant lluita de poder pel liderat del procés sobiranista protagonitzada pels principals líders polítics catalans té un cost econòmic molt superior als propis pressupostos de la Generalitat per a enguany. Cada any de demora injustificada en el procés ens fa més i més dependents d’un Estat en fallida tècnica que ens aboca al tercermundisme i a l’endeutament perpetu de les generacions venidores. De fet, esgotar la legislatura ens costaria quasi 50.000 milions d’euros i assumir el risc de perdre per sempre més l’oportunitat de fer de Catalunya un Estat independent davant d’un unionisme que ja no perd el temps.
Per això, instem als nostres representants a recuperar el noble sentit d’Estat, la valentia i la generositat que durant un brevíssim, però intens i apassionant període de la nostra història més recent varen protagonitzar la política nacional.
Així mateix, considerem que ara és el moment més oportú per pitjar l’accelerador i no mirar enrere. Ja no hi ha lloc per l’independentisme utòpic. I volem recordar que la decisió que els líders polítics prenguin els propers dies no ha de ser la que més els convingui a ells o als seus respectius partits, si no la que més convingui al futur de Catalunya, la que generi més incomoditat al govern espanyol, atorgui més credibilitat a les nostres institucions davant la comunitat internacional i garanteixi major estabilitat per governar un país en transició a la plena sobirania, davant la previsible hostilitat de l’Estat espanyol. Junts no serem més ni al carrer ni al Parlament, però serem molt més forts.
Cercle Català de Negocis