Perquè Veïns per la Independència?

El moviment veïnal

Des del 1714 en què es perderen totes les llibertats s’inicià un ofec econòmic que no ha cessat.
Mai Catalunya ha estat en una millor situació de poder decidir el seu futur i poder esdevenir un estat independent agermanat amb els altres pobles lliures en igualtat de drets i deures.
Els darrers cent anys Catalunya ha viscut una transformació molt superior a l’evolució viscuda en els seus més de mil anys d’existència. La industrialització va portar a un moviment de població sense precedents.
Es capgirà la situació demogràfica rural i urbana amb l’emigració creixent del camp a la ciutat cosa que transformà la configuració de les nostres viles i ciutats i consegüentment dels seus barris i que comportà l’aparició de noves necessitats que calia resoldre.veins-1

Catalunya a través dels segles ha actuat d’esponja i ha incorporat amb els braços oberts aquells que han vingut a plantar-hi les seves arrels i a contribuir a engrandir-la.
El creixement dels anys seixanta el va aprofitar el franquisme i els especuladors de tota mena que obviaren l’obligatorietat de bastir uns barris amb els serveis bàsics i un entorn urbà adient per a poder-hi viure amb un mínim de dignitat.

El règim també ho aprofità per diluir i intentar fer desaparèixer la catalanitat, la seva llengua, els seus valors. Però el règim franquista va fracassar estrepitosament i la gent dels barris, pobles i ciutats es van organitzar i lluitar colze a colze per aconseguir un futur digne dins d’un país lliure.

L’eclosió del moviment veïnal a la dècada dels seixanta en fou el seu màxim exponent.
Catalans vells i nouvinguts feren pinya i posaren les bases d’un moviment que comportà una nova manera de lluita, pràcticament inexistent fins aleshores, que aconseguí incorporar nova gent, amb renovada energia, amb noves idees i amb renovada voluntat.veins-4

Els barris són nuclis de convivència ciutadana, de teixit associatiu i acollidors de serveis. També són fòrums de debat, de participació política i d’animació econòmica, generadors de cultura i d’intercanvi. Això i la necessitat de resoldre problemes i mancances va provocar la creació i creixement de les associacions de veïns que en un principi patiren totes les traves inimaginables de les autoritats del règim. El treball que han feti que segueixen fent les associacions veïnals és cabdal per a assegurar un futur digne i sobirà.

Els barris poden, han de ser, el nucli bàsic, el primer esglaó de l’esforç col·lectiu per a esdevenir un país lliure. Els barris poden, han de ser la punta de llança d’un moviment general que ja no té aturador i que aconseguirà que la implicació i la coordinació que es faci des de cada casa, cada carrer, cada barri i cada ciutat assoleixi un nivell de complicitats que a l’hora de la veritat esdevingui essencial pel futur de Catalunya.

Veïns per la Independència

La situació general d’asfíxia econòmica incideix en el benestar de les persones i de les famílies i afecta molt directament a les entitats i els barris de què formen part.

Aquest espoli, ve de lluny i començà ja tot just després de l’ocupació borbònica amb la imposició de les quinzenadas, impostos abusius als quals el poble no podia fer front i que va fer que el mateix cap dels ocupants, el capità general, s’adrecés a Madrid queixant-se dels abusos i de que els catalans no podien pagar més. Portem, doncs, tres-cents anys d’espoli continuat, un fet que arreu es considerat inaudit i escandalós.

Ja l’any 1896, Francesc Flos i Calcat en la seva Geografia de Catalunya féu un estudi detallat i demostrà l’espoli creixent i sense aturador del poble català del qual n’eren víctimes tant els nous com els vells catalans; cada ciutadà català pagava 4,78 ptes, mentre els de la resta de l’estat sols en pagaven 2,08.

Si donem un cop d’ull als mateixos documents oficials veurem com l’any 1891 les dades de la Estadística General del Comercio Exterior de España ens indiquen que l’Estat cobrava de drets d’entrada a cada ciutadà de la resta de l’Estat 5,17 ptes, i a cada català 26,54 ptes, o sigui, cinc vegades més.

veins-3

També en un curós treball de l’època, Ferran i Alsina, descriu com Catalunya pagava de contribució 8,8 milions de ptes, l’any i la resta del territori estatal en pagava 32,7 milions. Catalunya tenia sols 1,8 milions d’habitants i tot l’estat espanyol 17,5 milions. Amb el 10 % de la població Catalunya pagava, doncs, el 27 % dels recursos.

L’espoli no ha fet mai excepcions. Les xifres actuals parlen per elles mateixes. El dèficit fiscal català (que també afecta el País Valencià i les Illes Balears) és de més de 20.000 milions d’euros cada any; això és uns 2.700 euros per habitant d’aquest país, tant si és nascut a Mataró com a Badajoz.

Catalunya pateix un dèficit fiscal d’un 10,2 % del seu PIB, això el fa ser el país més espoliat del món en aquests moments.
Per citar tan sols quatre exemples, els dèficits fiscals màxims existents a Alemanya (4%), Estats Units (2,5 %), Canadà (2%) o Austràlia (2%) queden a anys llum del sofert a Catalunya. En concret, a l’estat lliure de Baviera, a la República Federal Alemanya, amb 12.500.000 d’habitants el dèficit és de 4.000 milions d’euros. Un bavarès “dóna” 320 € l’any i un català 2.700 €.
Està tot dit.

Prou s’ha denunciat l’escandalosa malversació feta arreu de l’estat espanyol, amb aeroports sense avions, trens AVE sense passatgers, autovies que no porten enlloc, ministeris sense contingut, etc, mentre s’ha hagut de retallar en serveis bàsics (sanitat, educació, dependència, cultura, etc), serveis que els catalans hem pagat amb escreix amb els nostres impostos i taxes.

Aquestes retallades fa temps han afectat també els barris i les seves entitats, directament, i per tant han afectat indirectament tot tipus d’activitat, tant sigui en el camp cultural com en el de lleure o l’assistencial així com en la millora de l’entorn i les millores urbanes en general.

És doncs essencial que aquestes dades siguin conegudes per tothom i que des dels barris se’n faci el màxim de difusió.
Els veïns hem de fer nostra la causa catalana, aquesta lluita és la nostra lluita, és el ser o no ser del nostre benestar i el dels nostres fills i nets.
I també cal exigir de les nostres institucions més properes el màxim d’eficàcia en la seva gestió tot eliminant aquells tics que s’han produït sovint per la còpia mimètica d’una administració espanyola decimonònica, desorbitada i caduca.

NouLogoVxI-1Sense un estat propi no és possible tenir uns barris on s’hi pugui viure amb dignitat i cal aconseguir el màxim de complicitats. Amb l’autofinançament de Catalunya i amb una economia sanejada en tots els àmbits podrem aconseguir disposar del finançament específic que els barris necessiten per al seu desenvolupament.

A Veïns per la Independència, pensem que en el procés de creació de l’Estat català les entitats veïnals han de tenir un paper important, creiem que han de recuperar el protagonismeque van exercir des del seu naixement fins a l’establiment de la democràcia. Són agents de cohesió social que treballen pel benestar de veïnes i veïns; des de la seva diversitat i pluralitat en el territori. Una força determinant en la construcció de l’Estat propi al servei de tots els catalans i catalanes que es basi en els principis de la democràcia avançada:una república catalana, lliure, democràtica, laica, social i federativa.

Som veïns, volem votar
i votarem SÍ a la independència.
Pel nostre barri!

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Agrupacions veïnals, ANC, Assemblea Nacional Catalana, Assemblees veïnals, Associacions de Veïns, Catalunya, Estat Propi, Independència, Països Catalanas, Secessió, Sobirania, Veïns. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s