Ningú no ens podrà parar!

Fa dècades que caminem pel desert, mentre uns quants “elegits” s’abeuren en gentils oasis. Mentre hem anat fent camí, hem albirat les muntanyes del fons de l’horitzó i hem constatat com s’apropaven ràpidament i ara ja les tenim als nassos. Quina és la nostra reacció davant aquesta muntanya imponent, que se’ns ha creuat en el camí? És diversa com diversos són els caminants. Uns opten per quedar-se parats, impàvids, sense poder reaccionar; uns altres donen la culpa de tot als companys o germans, que tenen més a prop, en comptes de reconèixer la seva vergonyosa covardia; i uns altres encara, intrèpids i forts com se senten, opten per donar-se les mans, fer una cordada si cal, i pujar decidits la muntanya desafiadora, tot cantant amb joia velles i belles cançons, mentre desafien, ara sí, els cims imponents.

2014

Els nostres caminants intrèpids tenen molt presents en la memòria el mestratge del valent i místic Lluís Maria Xirinacs i les seves paraules “la traició dels líders”, per les quals fou vilipendiat i crucificat. I així, podríem anar seguint amb altres actes de memòria històrica, com una glaçada nit de gener, però que no farem, perquè el temps ens apressa. Hi ha diferents moments en la vida històrica d’una persona, d’un poble, d’un país, que es condensen en un sol moment del present, i aquest moment d’ara, n’és un, d’aquests moments.

En les properes hores, amb la Via Catalana, veurem i veuràs, i el món també veurà, que TU ets la força, que TU ets el poder, que TU ets l’organització, que TU ets la foto del teu país.

He començat escrivint cinc paraules com els cinc dits d’una mà i els cinc dits de l’altra mà. Ara, encarem les polpes dels cinc dits d’ambdues mans i deixem que es conectin els hemisferis dret i esquerre del nostre cervell humà. Una energia molt potent conecta els dos hemisferis: el sentiment i el raonament. Ens trobem en el punt central, hem conectat el dalt i el baix, la dreta i l’esquerra.

Ningú no ens podrà parar, si no ens parem nosaltres. Nosaltres tenim la primera i l’última paraula. Tot indica que una part molt important del Poble Català ha començat a caminar i té clar l’objectiu d’arribar a la meta i de conquerir el trofeu tant preuat.

El Poble Català és inclusiu i així ho ha demostrat manta vegades al llarg de la història, altrament ja no piularíem. És veritat que també hi ha una part d’habitants de Catalunya, que no se senten part d’aquest Poble, sinó d’un altre i s’autoexclouen de ser Poble Català. Estan en el seu dret i els hem de respectar, de la mateixa manera que ells també ens han de respectar a nosaltres i no han de tenir por a la democràcia. Finalment, hi ha una part important també d’individus en aquest país, que juguen a confondre, a desorientar, a embolicar ben fort la troca. Són aquests els més perillosos. Es troben en alguns mitjans de desinformació, en tertúlies de sobretaula, en sectes polítiques o econòmiques, on són molt ben remunerats per fer la seva funció de cadells. Són els “venuts”, els que s’han venut alegrement abans, fins i tot, de comprar-los. Pels seus egoismes innobles, els coneixereu.

La democràcia ha de respectar les minories, i tant!, però aquestes no han de constituir mai un fre, perquè si hi ha una majoria, aquesta pugui viure d’acord amb les regles o lleis que lliurement decideixi. No entendre això vol dir simplement anar a la prehistòria dels drets humans i dels drets dels pobles, car els drets humans i els drets dels pobles estan connectats o no?

El nostre cos és la nostra casa, la nostra casa és el nostre país. Perquè el nostre cos estigui amb equilibri, sense bloquejos mentals i emocionals, cal fer estiraments per tal que es connectin les cadenes musculars, cal adaptar la capacitat respiratòria a cada moment i activitat, així com eixamplar al màxim el camp de visió.

Cal que construïm una casa gran, ben distribuïda, amb espais ben dissenyats i funcionals, amb finestrals amplis i amb grans balconades, on hi càpiga tothom, on es puguin comunicar amb facilitat tots els residents, i sobretot, molt ben ventilada. Una casa on les persones es sentin a gust i lliures per expressar-se tal com són, on puguin compartir amb els altres el goig de la vida. D’aquesta casa n’haurien d’eixir molts camins, que connectin amb el món sencer.

Tinc una intuïció molt persistent que aquest país ha començat a sentir-se adult, que vol i necessita emancipar-se, que ja sap el que vol ser quan sigui gran. I ho demostra essent capaç cada vegada més de comunicar-se millor, de compartir entre tots les seves experiències i vicissituds, malgrat que de vegades hauria de fer una mica més d’esforços d’unitat en allò que és essencial. Les cuirasses i resistències, així com els bloquejos i dependències emocionals, encara a voltes es fan una mica presents i ens fan males passades. Tot i així, caldrà pensar que el tractament endegat fa importants avenços, dóna els seus fruits i que tenim la cosa ben encarrilada, però no ens podem distreure ni abaixar la guàrdia, car l’enemic o adversari disposa d’armes de destrucció massiva.

Potser, només potser, ja començaria a ser hora que tots junts, passéssim, d’una vegada, de tots aquells polítics, que es dediquen per sistema a maniobres de distracció (massiva, perquè no dir-ho) i féssim honors al nostre poeta nacional Salvador Espriu i als versos d’aquell “Indesinenter”: “…Caldrà que digui/ de seguida prou,/ que vulgui ara/ caminar de nou,/ alçat, sense repòs,/ per sempre més/ home salvat en poble,/ contra el vent./ Salvat en poble,/ ja l’amo de tot,/ no gos mesell,/ sinó l’únic senyor./ (1967)”.

Ho intentaran, ho intenten a totes totes cada dia, però no ens podran parar, si tots ens agafem ben fort de les mans: és a les nostres mans, la independència, la llibertat!

Josep Maria Caralt i Musoll
Vocal territorial d’Osona i Ripollès de Veïns per la Independència i Psicòleg

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Agrupacions veïnals, ANC, Assemblea Nacional Catalana, Assemblees veïnals, Associacions de Veïns, Catalunya, Estat Propi, Independència, Països Catalanas, Secessió, Sobirania, Uncategorized, Veïns. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s